Baionan

VENDREDI 13/03 18H30 A L’ATALANTE

RENCONTRE ET DEDICACE DES AUTEURS DE BLACK IS BELTZA FERMIN MUGURUZA ET HARKAITZ CANO

Un tiempo reedificado

[Excelsior] En algunas ocasiones, elegir la forma de abordar ciertas historias –remanentes que los vaivenes del azar arrojan a la orilla (y dejan al alcance del fortuito lector que tropieza con alguno y recoge para contarlo) del vasto piélago que Eduardo Lago nombró con acierto “El mar de todas las historias”–, implica poner a prueba el músculo de la facultad a la que Sergio Pitol se refiere como “instinto literario”, y echar a andar la maquinaria de las posibilidades narrativas que los relatos contienen en el germen que envuelven dentro de sí mismos.

"Autogestiotik nator eta hortik joko dut beti"

[Argia] Fermin Muguruzaren indar eta energia handiak ditu Black is Beltza komiki edo nobela grafikoak. Kantaria, Harkaitz Cano idazlea eta Jorge Alderete ilustratzailea egile, iazko kultur produkturik erakargarrienen zerrendan ageri da, merezimendu osoz. Ezustean, ustekabeko liburu ederra dugu irakurgai zorioneko irakurleok, eta aztergai bikaina, aldiz, kritikariek.

Sukalde honetan kuzinatu zenuten proiektua…
Harkaitzi [Cano] deitu nion, esanez proiektu bat nuela, etortzeko Irunera, azalduko niola. Etorri zen, eta sukalde honetan bertan eman nion ordu arte idatzita nuena: orrialde eta erdi. Hartu zuen, zutitu zen, eta esan zuen: “Hau akordeoi bat da. Ez dago hauspoa ireki eta soinua irteten uztea besterik!”. Oroitzen naiz horixe esan zuela, zutituta… Orrialde eta erdi hartan nik buruan neukan istorioaren sinopsia zegoen. Eta inportantea, orrialde harekin batera erraldoien argazkia erakutsi nion. Argazkia ere guztiz deigarria gertatu zitzaion, jakina.

Quan les revolucions les feien els altres

[Ara/Xavier Cervantes] El músic Fermin Muguruza, l’escriptor Harkaitz Cano i el dibuixant Dr. Alderete signen conjuntament el còmic Black is beltza : negre és negre. El punt de partida és una anècdota real. [Ara/Xavier cervantes] L’octubre del 1965 la comparsa de gegants de Pamplona va desfilar a Nova York, però les autoritats van prohibir la participació dels anomenats gegants negres. Això fa que un jove basc, el Manex, no pugui desfilar. Tanmateix, decideix quedar-se als Estats Units. I aquí comença una ficció emmarcada en temps de revolucions polítiques, estètiques i musicals: marxisme, drogues i rock. El guió converteix el Manex en testimoni d’un temps en què les revolucions les feien els altres mentre Franco mantenia la dictadura a l’estat espanyol. Passa per Cuba, Mèxic i Algèria, coneix el Che Guevara i els independentistes quebequesos, conviu amb un Black Panther i acaba immers en una trama que barreja el relat d’espies amb les lluites internacionalistes. Tot plegat, del 1965 al 1967: entre la mort de Malcolm X i la del Che. Les pàgines, dibuixades en blanc i negre, matisen cada etapa d’aquest viatge d’iniciació amb tocs de color pla que transmeten un fil emocional que va de l’heroïsme clandestí a la nostàlgia per un futur que no va ser com esperaven.

Talka
Black is beltza